Més sobre tot plegat

Hola, sóc el Roger. A continuació us explico algunes coses sobre el que m’ha portat fins aquí i les motivacions de la meva activitat.

DSCF0399
foto: @vera_moral

Des de petit m’ha agradat investigar, explorar. Cada inquietud m’ha portat a la següent i així he anat fent camí en els darrers vint anys. Motivacions sempre presents han estat l’ésser humà, el seu benestar, la natura i la creativitat i això m’ha portat professionalment per terrenys com el ioga, el creixement personal, l’alimentació o la bioconstrucció.

Els darrers deu anys els he dedicat a donar forma als Tallers de fusteria silvestre i a desenvolupar el meu estil de crear i treballar la fusta.

LA MEVA PROPOSTA

Als tallers de fusteria silvestre fem tot manualment, tret d’alguna acció molt puntual. Trobo que és una experiència diferent i molt interessant. Hi aprenem moltíssim, des de l’ús de les eines, la força, la gestualitat, la paciència, l’enginy i trobar recursos per solucionar reptes i problemes.

En la meva faceta com a fuster combino la meva experiència en fusteria silvestre amb l’ús de maquinària clàssica de fusteria per l’elaboració de mobiliari i creacions.

La fusta i els arbres

Intento que la meva activitat amb la fusta es mantingui vinculada amb respecte amb el propi origen de la fusta i el seu medi. Sé que sempre es pot fer millor però, dins de les meves possibilitats, hi poso la millor de les intencions . En el cas dels tallers, jo mateix en faig l’extracció de la fusta i per a la realització d’encàrrecs prioritzo l’ús de fustes de major proximitat possible (nacionals o de França) així com amb un origen sostenible.

Pel que fa als acabats i tractaments de la fusta procuro utilitzar preparats amb el menor impacte possible per al medi o prescindir-ne si no cal.

Foto: @lisiroig

REFLEXIONS

El que d’una manera real ens omple i ens transforma són les experiències, no els resultats. Per contra, vivim sota el bombardeig i la pressió dels resultats. El valor de les persones o el “qui sóc”, sembla tenir més a veure amb què tenim o on hem arribat que no pas amb què hem viscut i què hem après. El procés creatiu (no només artístic) és transformador, és un espai d’aprenentatge.

En uns temps on suposadament per al nostre benefici tot és més mental, virtual i ràpid que mai, cal preguntar-se honestament si el balanç és tant positiu i què estem perdent a canvi. Tot avança molt de pressa. La tecnologia és imparable, però avança massa ràpid per a poder integrar-ho com a espècie i com a planeta. Mentrestant, ens estem perdent, desconnectant de nosaltres mateixos, del present i de l’entorn.

Treballar la matèria amb les mans ens apropa a nosaltres, ens arrela i ens porta al present. Si a més treballem amb un material natural, sempre diferent com és la fusta, doncs que us haig de dir, és una experiència fascinant. Per això, com no us he de recomanar que vingueu a un taller…?!