Ara feia temps que no treballava amb castanyer, ja quasi havia oblidat què bé que es treballa i què maca és la fusta!
El castanyer viu a mitja muntanya i a zones d’influència mediterrània però amb més humitat i frescor. La localització més gran és al nord-est de Catalunya.
En general molta població està afectada, des del passat segle, pel xancre del castanyer, un fong que malmet i pot acabar matant l’arbre i fins al moment no sembla haver-se trobat cap solució clarament efectiva per aquesta malaltia.
La fusta del castanyer s’assembla, en el seu aspecte, al roure. Té un alt contingut en tanins cosa que fa que sense protecció i en contacte amb l’aigua hi apapareguin taques negres.
Es una fusta que es treballa molt bé i tot ser moderadament tova, té una gran durabilitat. De les fustes que disposem al país és una de les millors per fusteria d’exterior. Els seus xupons són molt utilitzats com a aspre (tutor) per a facilitar el creixement en cultius i els pals grans i costers per a fer tanques. En fusteria s’utilitza per fer mobles, estructures i terres de fusta.