Freixe

Podem trobar freixe des de terres baixes fins a mitja muntanya, a cotes de 1800 m. El freixe de fulla petita creix a cotes més baixes i el de fulla gran necessita més alçada. El primer pot trobar-se en general a tot el país sempre que tingui prou humitat o proximitat a un riu. El segon, sobretot, a zones humides de Prepirineu i Pirineu.

Dóna una fusta de color clar, dura, pesada però al mateix temps de certa flexibilitat. Molt interessant és la rectitud de les seves fibres que permet fendre-la fàcilment i obtenir peces rectes de manera natural sense trencar la fibra. No és una fusta apropiada per la intempèrie si no es tracta.

Encàrrec de taula i bancs de freixe (per interiror).

Antigament s’utilitzava per fer peces pels carros i d’altres que requerissin robustesa i certa flexibilitat a l’impacte. Molt bona, també, per fer mànecs d’eines i arcs. S’utilitza en mobiliari per a superfícies donada la seva bona resistència a l’impacte. Fa bona llenya i carbó.

Pollancre

Els pollancres creixen de forma silvestre preferentment en boscos de ribera. Per l’acció de l’home, es cultiva a les lleres de diversos rius de Catalunya. És un arbre de creixement ràpid.

Tot i que la seva fusta no és molt valorada en el món de la fusteria, antigament era utilitzada per fer mobles inclús per a fer bigues. Actualment s’utilitza per a fer taulells contraplacats i pasta de paper entre d’altres.

És una fusta molt lleugera i de color molt clar. Té poca duresa i per tant els seus usos són limitats però no per això deixa de ser una fusta molt interessant per a certs usos. Quan es treballa té tendència a fer repèl i és molt higroscòpica (capacitat d’absorbir humitat) i per tant es pot veure afectada per fongs fàcilment.

Dersú Uzalà, home dels boscos

Possiblement alguns de vosaltres haureu vist la pel·lícula de l’Akira Kurosawa, però avui voldria recomanar-vos molt la font original, el llibre del Vladimir Arséniev.

És aquesta una història real d’amistat entre dos homes en un escenari de natura salvatge i remota: la taigà siberiana. En Dersú, nadiu d’aquells boscos boreals, profundament arrelat al territori, era un home senzill però immensament ric en coneixements, recursos i secrets per sobreviure en aquells durs paratges.

La personalitat d’aquest petit home, va fascinar a l’explorador rus Vladimir Arséniev (1872-1930) des de la seva primera accidental trobada en una expedició. Al llarg dels següents anys, Dersú esdevindria company inseparable del capità, el qual a través dels seus diaris d’exploració del territori siberià deixaria palesa la seva admiració i amistat cap a aquest entranyable home de les muntanyes.

Al llarg del relat m’ha sorprès la capacitat descriptiva del medi natural d’en Valeri Arséniev i m’atreviria a afegir, sense ser especialista, que la traducció al català d’en Miquel Cabal és molt bona.

La serralada Sikhoté-Alin, per on transcorre part del llibre.

«Dersú Uzalà. Pel país de l’Ussuri» conté, entre descripcions i aventures, reflexions explícites i implícites, sobre el contrast entre la civilització i la vida salvatge, sobre la consciència de l’entorn: des de la més petita pedra fins a l’immensitat de l’Univers.

Desitjo que el gaudiu.

L’avellaner

A l’avellaner el trobarem en obagues del Pirineu, de mitja muntanya o fins i tot a alçades menors sempre que hi hagi prou humitat i ombra. És fàcil de reconèixer per les fulles i també per la disposició de les branques, tal com si fos un gran ram de vares llargues.

Avellaneda

Precisament perquè acostuma a fer un creixement molt recte s’ha utilitzat des de sempre per a fer bastons i vares tot i això no se sol utilitzar per a fer estaques per tancats perquè la fusta no és molt resistent a la intempèrie.

Fent servir avellaner en un dels tallers

Pot ser molt útil en els nostres projectes de fusteria silvestre donada la seva rectitud i perquè al llarg d’una branca el diàmetre minva molt lentament. És una fusta semidura i flexible.

Tot fent un banc de pelat

En aquest vídeo us fareu una idea de com fer a partir d’un tronc i amb eines manuals, un banc o poltre per treballar amb el desbastador o plana.

Per treballar amb la plana, jo prefereixo fer-ho de peu per aprofitar més tota la força del cos però molts artesans ho segueixen fent tradicionalment amb aquests tipus de bancs.

Noguera

La fusta de noguera ha estat sempre una de les més apreciades per fer mobles, sobretot pels seus colors i tonalitats. En general associem el color de noguera a un color marró fosc, que és el color del cor, la part central del tronc, el duramen, però l’albeca, la fusta del voltant, té un color que va des del color marfil fins a vegades el groguenc.

Taula baixa amb potes amb escorça (2012)

És una fusta semi-pesada i semi dura i resistent en interiors però de moderada resistència a l’exterior.

De la closca de les nous, s’extreu la noguerina, un colorant natural que és utilitzat també en fusteria per tenyir de color marró fosc.

L’escorça és molt trencada i de tonalitats grisoses.

El seu hàbitat més habitual és per sota dels 1000 m i a les zones rurals (fora d’alguna plantació, cada dia menys freqüents) és trobar-ne als marges dels camins i els camps.

Personalment, dir-vos que el que més m’agrada és el contrast de color albeca-duramen. És una fusta que m’agrada per fer taules. Per contra algun cop he hagut que vigilar amb els xilòfags.

Les mans, una eina meravellosa

Els humans disposem d’aquesta meravella de l’evolució que són les nostres mans. L’habilitat i l’especialització de la qual poden ser capaces és quelcom que sembla no tenir límit. Avui en dia gràcies a internet un pot meravellar-se tot descobrint arreu del món, un munt d’oficis, habilitats, creativitat manual de gran diversitat i complexitat.

Les mans i l’eina: un equip amb moltes possibilitats

Malauradament en aquest món de creixement exponencial de la tecnologia digital el treball manual (o la tecnologia manual) sembla que comenci a ser quelcom més propi de països poc industrialitzats o com a passatemps de les societats del «primer» món. Personalment, sento fermament, que en aquesta manera de funcionar de l’homo sapiens que sembla que hagi de portar la seva ignorància fins a l’extrem, existirà (i ja existeix) un gir de tornada al treball manual, no sé fins a quin punt, però sí com a mínim, per a conservar-lo com un patrimoni, respectar-lo i honrar-lo com el que és, una necessitat vital, sí, crear amb les mans és una necessitat que encara tenim al nostre ADN i que ens cal satisfer per a sentir-nos plens i satisfets en aquesta vida.

L’antic ofici de fer dogues

Us recomano aquest vídeo sobre l’antic ofici de «merrandier», la persona que feia les «merrains» (les dogues, en català) que són les tauletes (taules petites) utilitzades per fer les bótes de vi. Al bosc i amb eines manuals, els troncs de roure es fenien (obrir longitudinalment) seguint la direcció natural de les fibres. El vídeo és en francès, és molt visual i s’entén força. Tot i això podeu activar els subtítols i fer traducció automàtica.

Castanyer

Ara feia temps que no treballava amb castanyer, ja quasi havia oblidat què bé que es treballa i què maca és la fusta!
El castanyer viu a mitja muntanya i a zones d’influència mediterrània però amb més humitat i frescor. La localització més gran és al nord-est de Catalunya.

19316489Master
Foto: TRAVELPHOTOBOX

En general molta població està afectada, des del passat segle, pel xancre del castanyer, un fong que malmet i pot acabar matant l’arbre i fins al moment no sembla haver-se trobat cap solució clarament efectiva per aquesta malaltia.
La fusta del castanyer s’assembla, en el seu aspecte, al roure. Té un alt contingut en tanins cosa que fa que sense protecció i en contacte amb l’aigua hi apapareguin taques negres.

taula jaume 5
Taula feta amb castanyer encara amb restes de l’escorça, polida.

Es una fusta que es treballa molt bé i tot ser moderadament tova, té una gran durabilitat. De les fustes que disposem al país és una de les millors per fusteria d’exterior. Els seus xupons són molt utilitzats com a aspre (tutor) per a facilitar el creixement en cultius i els pals grans i costers per a fer tanques. En fusteria s’utilitza per fer mobles, estructures i terres de fusta.