Si un dia has vist algun pi amb pinyes realment grosses, quasi segur que es tractava del pinus pinaster, el pinastre o també anomenat pi marítim o pi gallec. També molt reconeixible perquè les acícules (fulles) són les més llargues de tots els pins del nostre país.
És molt adaptat al clima mediterrani i present als països del Mediterrani occidental. Que se li digui marítim, no vol dir que s’hagi de trobar necessàriament a línia de mar, però sí, sobretot el trobarem en boscos i serralades a poca altitud.
És el pi més resinós i de la seva resina s’extreu la trementina, per a usos medicinals i també per fer aiguarràs, tot i que avui en dia n’hi ha de sintètic. Antigament, se’n feia un preparat pel calafatejat (impermeabilitzat) del casc dels vaixells de fusta.
La seva fusta sol tenir un aspecte més vetat i tonalitat menys «groguenca» que la del pi roig. Al nostre país, sobretot s’utilitza per fer palets, taulells contraxapats i minoritàriament per estructures i mobles.
