També anomenat pi silvestre, és en general fàcil d’identificar, formant masses boscoses de troncs rectes i vermellosos. El trobarem a mitja muntanya, a partir dels 800 fins als 2000 m, convivint en alguns indrets amb roures.
La fusta que se n’obté té molt usos possibles. Abans se’n feien molts pals de telèfon. Actualment, té molta versatilitat, es pot emprar tant estructuralment com per a mobles i revestiments.
És la fusta més usada degut al seu cost i facilitat per treballar-la i fer-hi acabats. És una fusta poc nerviosa, de fibra recta i semidura, de tonalitat en general clara-grogosa i més rosada-vermellosa a la zona del duramen.
Al món de la fusteria és més coneguda com a pi Flandes (també pi Sòria, entre d’altres).
Les característiques i qualitat poden dependre de cada zona. Tot i que hi ha certa producció nacional, la majoria de la quantitat emprada al nostre país, prové de països escandinaus.