Aquesta conífera la trobem a mitja i alta muntanya, al Montseny i Pirineu, on conviu sovint amb el faig i el pi negre. Si ens hi fixem bé, veurem que és fàcil distingir-lo d’aquest últim tant per l’escorça, la forma, les branques, acícules (fulles), pinyes…
Proveeix una fusta lleugera, clara, de color blanquinós amb un to groguenc. Entre els seus usos, per la seva resistència essent lleugera, pot ser molt útil per fer-ne llates per a construcció d’estructures i carcasses lleugeres i també llistons. També com a tarima per sostres o parets doncs per al terra pot resultar poc resistent al trànsit. Més industrialment se’n fan taulells enllistonats i bigues, normalment laminades.
