La fusta de noguera ha estat sempre una de les més apreciades per fer mobles, sobretot pels seus colors i tonalitats. En general associem el color de noguera a un color marró fosc, que és el color del cor, la part central del tronc, el duramen, però l’albeca, la fusta del voltant, té un color que va des del color marfil fins a vegades el groguenc.
És una fusta semi-pesada i semi dura i resistent en interiors però de moderada resistència a l’exterior.
De la closca de les nous, s’extreu la noguerina, un colorant natural que és utilitzat també en fusteria per tenyir de color marró fosc.
El seu hàbitat més habitual és per sota dels 1000 m i a les zones rurals (fora d’alguna plantació, cada dia menys freqüents) és trobar-ne als marges dels camins i els camps.
Personalment, dir-vos que el que més m’agrada és el contrast de color albeca-duramen. És una fusta que m’agrada per fer taules. Per contra algun cop he hagut que vigilar amb els xilòfags.